El carrer de n'Arai és un petit carrer situat en el Casc Antic, el centre històric de Barcelona, a prop de la Rambla. Al número 3 d'aquest carrer s'hi troba un edifici de cinc pisos d'alçada, construït a finals del segle XIX.

Aquest edifici és un testimoni silenciós de diferents èpoques. Entre els primers ocupants de l'edifici, es troben els membres de la família del clan Brusi (propietaris del 'Diario de Barcelona', un dels primers periòdics públics "; d'Europa) i el marquès Don José Ferrer-Vidal i Soler (que al mateix temps era el cunyat del comte de Güell i el cofundador de 'LaCaixa', un dels bancs més grans i importants a l'actualitat a Espanya). Unes dècades més tard també va entrar a viure al immoble el Sr. Ramón Horta, el fundador de la marca Nenuco (l'empresa que va portar les primeres locions i aigües de colònia per a nadons al mercat, i que ara és part d'una multinacional).





A principis del segle XX molts canvis i dràstics van esdevenir en gairebé tots els aspectes de la vida. A començaments de la Guerra Civil espanyola molts d'aquests il·lustres inquilins ja havien marxat a la recerca d'una estada més còmoda en els districtes residencials de Barcelona, i la gent de la classe treballadora va anar ocupant l'edifici.

Al voltant de l'any 1970, gairebé ja no en quedaven rastres d'aquella noblesa per trobar a la propietat a excepció dels bonics terres de mosaic, els sostres alts amb motllures i una escala majestuosa. L'edifici estava poblat per inquilins que conduïen hostals clandestins, d'altres que mantenien petites empreses d'artesania, un parell de familiars del personal domèstic dels antics habitants benestants que havien mantingut un lloguer de per vida, i alguna que altre vegada els vagabunds es quedaven a l'escala durant alguna crua nit d'hivern, mentre els jonkies buscaven la intimitat per punxar-se.





Al igual que en altres antics centres de moltes ciutats europees, en els darrers trenta anys es pot observar el anomenat millorament arquitectònic i urbanístic, que té els seus orígens en una revalorització d'aquests districtes degut a un procés de gentrificació. Una millora subjectiva que els fa atractius per als grups de classes econòmics mitjans i alts per tornar a viure al Casc Antic.





I com a part d'aquest procés, tard o d'hora, també li ha d'arribar aquest destí a l'edifici de C. de n'Arai 3. Els contractes de lloguer no es renoven, ja que l'edifici ha d'estar buit perquè sigui interessant per als inversors. Dos pisos ja tenen les seves portes bloquejades amb plaques d'acer per assegurar que ningú pot entrar de forma il·legal. En un parell d'anys és probable que hi construeixin un altre hotel de categoria, i de nou el barri haurà perdut alguns dels seus habitants característics.